Antoni Tàpies

Pintor, gravador i escultor espanyol, Antoni Tàpies neix el 13 de desembre de 1923 a Barcelona.

És considerat un dels artistes més importants de la segona meitat del segle XX i un dels artífexs més significatius de l'informalisme. Els seus inicis en la pintura van ser autodidactes després d'una malaltia pulmonar: copiava obres de Van Gogh i Picasso.

El 1948, al costat de Brossa, Cuixart, Joan Pons, J.J. Tharrats i el filòsof Arnau Puig, funda Dau al Set, grup que publica una revista del mateix nom i el moviment del qual està relacionat amb el dadaisme i el surrealisme. El 1949 coneix Joan Prats i Joan Miró, i el 1950 fa la seva primera exposició a Barcelona. Exposa a la XXVI Biennal de Venècia i més tard obté el Gran Premi de Pintura de la Biennal de São Paulo.

A principis de la dècada dels 50, després de superar l’etapa surrealista, la seva obra es va perfilant gradualment cap a l'abstracció.

El 1952 conviuen encara les dues vies, i el 1953 apareixen ja els primers indicis d'elements tàctils, que vénen a sumar-se a allò purament visual. L’octubre d'aquest any s'inaugura la seva exposició a la Galeria Marta Jackson de Nova York. No obstant això, no és fins al 1955 que els materials aliens a la pràctica de la pintura, com sorres, ciment, fustes, teles, es converteixen en els actors principals de la seva obra i creen l'estètica que el caracteritza. També crea peces absolutament abstractes sense cap referència visual coneguda, i en altres introdueix signes, cal·ligrafies o nombres. El material, i el procediment dadaista de l'objecte trobat, es converteix en protagonista absolut amb el qual genera una estètica, i no a l'inrevés. A través d'ella Tàpies descobreix un nou món, la poètica intimista de la matèria, quotidiana i pobra, allunyat del concepte d'estètic o de proposta formal tancada. Tàpies és l'artífex, juntament amb l'italià Alberto Burri i el francès Jean Dubuffet, de la creació d'una nova via artística, en la qual els valors plàstics es basen tant en allò visual com en les qualitats tàctilsdels materials emprats.

Dintre de l'informalisme, Tàpies es va situar en la denominada «pintura matèrica», també coneguda com a «art brut», que es caracteritza per l'ús de tècniques mixtes i de materials heterogenis, moltes vegades de deixalla o de reciclatge, barrejats amb els materials tradicionals de l'art, a la recerca d’un llenguatge d'expressió artística nou.

Els principals exponents de la pintura matèrica van ser, a més de Tàpies, els francesos Fautrier i Dubuffet, els italians Burri i Lucio Fontana, l'espanyol Manolo Millars i l'alemany Anselm Kiefer. L'informalisme matèric va ser des dels anys 1950 el principal mitjà d'expressió de Tàpies, en el qual amb diferents peculiaritats va treballar fins que va morir.

El 1984 es crea a Barcelona la Fundació Tàpies, situada en un antic edifici obra de l'arquitecte Domènech i Montaner.

Entre els nombrosos reconeixements nacionals i internacionals que atresorava figuren ser acadèmic de belles arts de Berlín (1982) i membre honorífic de la Kunstlerhans de Viena (1989), la fundació d'art més antiga d'Europa. També va ser membre de l'Acadèmia de Belles Arts de França (1994). Va rebre els premis UNESCO i la Medalla d'Or de belles arts (1981) i el Premium Imperiale de pintura de l'Associació Japonesa d'Art (1990). El 1990 l'artista va ser nomenat acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i va ser guardonat amb el premi Príncipe de Asturias de les arts i el Praemium Imperiale de pintura.

Antoni Tàpies mor el 6 de febrer de 2012 a la seva casa de Barcelona.

Obres Exposades

• “Roig i negre 1”, aiguatinta i carborúndum amb relleu, 1985.
• “Berlin suite”, litografies, 1974.
• “Autoretrat”, aiguatinta, 1923-2012.