Antonio López

Antonio López neix el 1936 a Tomelloso, Ciudad Real, en el si d’una família acomodada dedicada al conreu de les seves terres. Malgrat haver patit la Guerra Civil i els anys de la postguerra, assegura que recorda la infantesa al poble com una etapa tranquil·la i feliç. El seu oncle, el pintor Antonio López Torres, és qui l’introdueix en el món de l’art en observar la facilitat que té pel dibuix i la passió que posa a copiar durant hores làmines del segle XIX que li encomana com a tasca.

1949 marca l’any del començament en la seva formació artística quan es desplaça a Madrid amb la finalitat de preparar l'examen d'ingrés a l'Escola de Belles Arts de San Fernando, i per a això treballa als matins en el dibuix d'estàtues d'escaiola del Museu de Reproduccions Artístiques i als capvespres assisteix als cursos de l'Escola d’Arts i Oficis, on coneix gran part dels qui més tard seran els seus amics i principals companys de generació: Enrique Gran, Amalia Avia, Lucio Muñoz, Julio y Francisco López Hernández, amb els quals forma l’anomenada Escola Madrilenya.

Amb 14 anys és admès a l’Escola de San Fernando, on cursarà els estudis oficials de Belles Arts entre 1950-1955. En finalitzar, viatja a Itàlia i exposa a les sales de la Direcció General de Belles Arts.

El 1957 presenta la seva primera exposició individual a l’Ateneu de Madrid i mesos més tard viatja a Grècia i a Roma com a premi després d’haver guanyat el concurs de belles arts de la Fundació Rodríguez Acosta i una nova beca del Ministeri d’Educació. En aquesta etapa la seva obra pictòrica és plenament figurativa amb natures mortes, retrats i pintures de la ciutat, mentre que en l’escultura treballa impactants relleus policroms.

El 1960 comença a pintar les primeres vistes de Madrid, tema recurrent en la seva obra. En aquells dies barreja encara elements surrealistes a la inclinació per la realitat.

Un any després rep una beca de la Fundació Joan March, contreu matrimoni i realitza la seva segona exposició individual a la Galeria Biosca (Madrid) amb Juana Mordó com a directora, que se l’emportarà anys més tard, quan munti la seva pròpia galeria, com un dels seus artistes més prometedors.

Els contactes internacionals de Juana Mordó contribueixen a augmentar les exposicions, sobretot als Estats Units i Alemanya, amb la qual cosa aconsegueix que la seva obra passi a formar part de col·leccions i museus internacionals.

El 1964 comença a impartir la càtedra de Preparatori de Colorit a l’Escola de Belles Arts de San Fernando, que abandona el 1964 amb la intenció de dedicar-se completament a la seva carrera artística. I serà arran de l’exposició a la Staempfli Gallery de Nova York el 1968 quan rebi la consagració internacional i la seva obra comenci a incloure’s en diferents col·leccions nord-americanes, coincidint amb l’auge del realisme i l’hiperrealisme als Estats Units.

En la dècada dels 70 treballa l’escultura, la pintura i el dibuix alhora que realitza estudis de llum, fent servir diferents tècniques i formats amb els quals aconsegueix captar la realitat. Les llargues hores dedicades al dibuix influiran de manera notable en la seva pintura posterior. Retrats de persones, vistes urbanes i temes vegetals abunden en l'obra d'aquest període. És també en aquells dies quan comença a ser representat per la Galeria Marlborough.

Una exposició organitzada per la Galeria Galatea de Torí té una gran acollida a Itàlia i passa a formar part de diverses col·leccions, amb la qual cosa es multipliquen les exposicions tant col·lectives com individuals.

És guardonat amb el premi Príncep d'Astúries de les Arts el 1985.

El 1992, el director de cinema Víctor Erice proposa a Antonio recollir el procés creatiu de l’artista mentre pinta un codony del pati de casa seva i roda la cinta El sol del membrillo, per la qual rebran multitud de premis tant nacionals com internacionals.

És nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando el 1993. El Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía de Madrid li dedica la seva primera gran exposició antològica i mostra gairebé tota la seva producció, incloent-hi cent setanta obres entre dibuixos, esbossos, pintures i escultures, fet que suposa la consagració definitiva de la seva obra. Poc després és nomenat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

El 1995 representa Espanya en la Biennal de Venècia juntament amb Antonio Saura, Eduardo Arroyo i Andreu Alfaro.

El 1998 és nomenat membre del patronat del Museu del Prado, càrrec que mantindrà fins al maig de 2009.

El 1999 l'Ajuntament de Valladolid encarrega a Antonio López i als escultors Francisco i Julio López Hernández una escultura monumental, en bronze, que representi les figures sedents dels Reis d'Espanya. Aquest va ser el primer treball escultòric en equip fet pels tres escultors. L’escultura es va inaugurar el 2001 a l’actual ubicació, el claustre del Museu de San Benito de Valladolid, avui Patio Herreriano.

Quant a premis, 2004 és un dels seus millors anys: és nomenat membre honorari de l'American Academy of Arts and Letters de Nova York, rep la Medalla d’Or de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i el Premi Ciudad de Alcalá de Henares de les arts.

En l'actualitat, Antonio López continua residint i treballant a Madrid.

Obres Exposades

• “Rosas de Ávila”, gravat damunt Quatre planxes de fotopolímer, (19 colors) damunt paper Hahnemühle i Chiné-collé, 2018.
• "Rosas de Invierno", set planxes per un gravat, litografia i aiguafort, 2015.