Blanca Muñoz

Blanca Muñoz es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid.

Va ser becada pel govern d'Itàlia a la Calcografia Nazionale (1989), per la Real Academia de España a Roma (1990) i per la Dirección de Relaciones Exteriores de Mèxic (Ciutat de Mèxic, 1992). Ha rebut una Beca Leonardo a Investigadores y Creadores Culturales Fundación BBVA 2014 i ha estat guardonada amb nombrosos premis de gravat i d’escultura, entre els quals destaca el Premio Nacional de Grabado, obtingut el 1999. El 2019 és nomenada acadèmica electa de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

Escultura monumental en espai públic: Altiva, Fundación Masaveu, Madrid 2019; Talismán, Banca March, Madrid (2016); Géminis, Torre Cepsa de Norman Foster, Madrid (2009); Panta rei, Màlaga (2008); Eclíptica, Palacio de Congressos de Badajoz (2006); Perseidas II, parc de la Curva d'Elorrieta, Bilbao (2004); Leónidas, estació Príncipe Pío, Madrid (2004).

Últimes exposicions individuals: «Hebras de luz», Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid (2020); «Vaivén», Galeria Marlborough, Madrid (2018); «Recapitulación», Galeria Marlborough, Barcelona (2016); «Tornasol», Galeria Marlborough, Madrid (2015); «De l’acier à l’or», Galerie MiniMasterpiece, París (2013); «Circunnavegación 1990-2012», Sala Alcalá 31, Madrid (2013); «Superficial», Galeria Marlborough, Madrid (2012); «Cueva de estrellas», Sala La Gallera, València (2010); «Joyas de Blanca Muñoz», Joyería Grassy, Madrid (2010); «Blue Dance», Galeria Marlborough, Chelsea, Nova York (2009).

La seva obra s'ha exposat també a la Biblioteca Nacional d'Espanya, al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía i al Museo Nacional del Prado.

Obres Exposades

• “Caníbal”, aiguafort amb varetes d’acer inoxidable, 2004.

"El meu aiguafort Caníbal és una interpretació de la idea que sorgeix en pensar en com dues galàxies, segons es van aproximant l'una a l'altra i atretes per la seva força de gravetatj arriba un moment que la més gran «engoleix» la seva companya i es converteix així en una única galàxia però més massiva. És el que els astrònoms denominen canibalisme galàctic. Aquesta mateixa idea pren cos en una escultura monumental amb tub d'acer inoxidable on la seva versatilitat es fa més palesa".