EQUIPO CRÓNICA

Equip Crònica neix a València a la fi de 1964 de la mà de tres artistes plàstics: Rafael Solbes (València, 1940 - 1981), Manolo Valdés (València, 1942) i Joan Antoni Toledo (València, 1940 - 1995) que deixarà el grup poc després. L'any següent, el col·lectiu participa en el XVI Saló de la Jove Pintura de París, organitzat en el Museu d'Art Modern de la capital francesa, on rep una calorosa rebuda.

La col·laboració entre Manolo Valdés i Rafael Solbes era tan estreta que tots dos deixen de signar les seves obres personalment i renuncien a desenvolupar una activitat creativa individual, trencant amb la figura clàssica i romàntica de l'artista-individu.

Una vegada més, l'avantguarda de l'art espanyol instaura un diàleg internacional, amb les altres avantguardes artístiques, en particular la francesa i les anglosaxones.
A partir de mediats dels anys 1950, assistim, a escala internacional, a l'emergència de discussions entorn de la figuració en l'art. Als països occidentals, la societat de consum satura l'espai públic d'imatges i la publicitat cobra una importància cada vegada major en l'experiència estètica de l'individu. Per a explorar aquesta nova etapa del capitalisme, el Independent Group (IG) llança el moviment de Pop art al Regne Unit a mitjan anys 1950. Poc després, Andy Warhol o Roy Lichtenstein ho traslladen als Estats Units.
En aquesta mateixa època, el desenvolupisme marca, a Espanya, una segona gran etapa de la dictadura franquista. No obstant això, la relativa obertura del règim contrasta amb la persistència de l'autoritarisme polític i de fortes desigualtats materials.

Aquests elements de context ens donen les claus per a situar a Equip Crònica en el seu temps. Inspirat per l'estètica del Pop art , aquest col·lectiu s'inscriu no obstant això en una perspectiva eminentment crítica. Així doncs, no hem de ser portats a confusió: la referència a imatges populars - ja siguin quadres icònics o objectes de consum - no pretén enaltir l'experiència de l'individu-consumidor com el Pop art o retre homenatge als mestres del passat. Es tracta de documentar, d'establir una crònica de les cruels paradoxes de l'època, en la qual les acolorides imatges de progrés i desenvolupament desfilen davant el rerefons gris de la dictadura. Com ho assenyala el periodista Raul Minchinela, «recuperar a l'Equip Crònica inclou revisitar el llòbrec franquisme amb una capa de color».

OBRES EXPOSADES:

-Dia de pluja, 1979