Eusebio Sempere

Pintor, escultor i artista gràfic espanyol representatiu del moviment cinètic.

Neix en una família obrera que regentava un taller artesanal de nines de cartró, i des de molt jove ja mostra interès per les arts plàstiques, tot i un defecte en la visió d’un ull.

Amb disset anys es matricula a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, i el 1948 obté el títol de professor de dibuix. Aquest mateix any rep una beca del Sindicat Espanyol Universitari (SEU) per continuar els estudis a París, on coincideix amb artistes de la talla d'Eduardo Chillida i Pablo Palazuelo, pren contacte amb moviments d’avantguarda i rep influències d’Henri Matisse, Kandinsky, Paul Klee o Georges Braque, a qui sol visitar al seu taller.

És a l’estiu de 1949 quan fa la seva primera exposició d’art abstracte a València, a la Galeria Mateu, amb diversos guaixos en un estil que el mateix artista va relacionar amb l'obra de Matisse i que posteriorment va destruir davant el rebuig de la crítica, la qual cosa el fa tornar a París. El 1950 passa per una crisi existencial i artística que el porta a destruir part de la seva obra parisenca.

Poc temps després la seva obra fa un gir cap a un estil més expressionista, amb bodegons, retrats i figures humanes. És l’inici de la seva immersió en la pintura abstracta i geomètrica seguint els passos de Klee, Kandinsky i Mondrian en guaixos, cartolines i aquarel·les, en una recerca que el mateix artista va arribar a definir com «vocabulari de significants propis».

El 1955 presenta la sèrie «Relleus lluminosos»: caixes de llum amb diversos plans a l'interior, paral·lels i amb formes geomètriques retallades, sobre una estructura de fusta pintada amb làmina de plàstic, bombetes, mecanisme de rellotgeria i motor elèctric. Redacta el denominat Manifest de la llum i s’inicia en l’aprenentatge de la tècnica serigràfica, fins llavors desconeguda a Espanya, realitzant serigrafies per Vasarely, Mortensen i Bloc, entre altres.

Al començament de la dècada dels seixanta torna a Espanya i s'instal·la a Madrid. Els «Relleus lluminosos» participen a la Biennal de Venècia amb gran èxit i els seus treballs viatgen fins a Nova York. Obté la Beca Ford i viatja dues vegades als Estats Units, on pren contacte amb noves tendències artístiques del moment: el pop, el minimalisme, el moviment Fluxus, i exposa en les dues ocasions a la Schaefer Gallery i al MoMA de Nova York. Són anys en què s'especialitza en la tècnica de la serigrafia i les seves exposicions es reparteixen per Itàlia, Alemanya o el Japó.

En la seva última etapa vital s’interessa per l’escultura, i considera les seves obres com «pintures en tres dimensions o antiescultures», peces de ferro de tècnica depurada i síntesi geomètrica, mòbils o giratòries, penjants o sobre peanyes o plataformes, tot això en un equilibri entre el moviment, el seu efecte òptic i la llum.

La seva obra es pot veure en institucions i museus de tot el món: Reina Sofia, Museu d'Art Modern de Barcelona, Museu d'Art Abstracte de Conca, Fogg Museum de la Universitat de Harvard, Museu d'Art Modern de Nova York, Museu d’Art Modern a Atlanta, Museu d’Hamburg, Fundació Juan March a Madrid, Museu de la Universitat d’Alacant, Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), Museu de la Solidaritat Salvador Allende a Xile...

La seva llista de premis, càrrecs i guardons és àmplia, dels quals cal destacar: conseller de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts, Fill Predilecte de la província per la Diputació Provincial d’Alacant, Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Alacant. Acadèmic d’Honor per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València... i poc abans de morir fou nomenat Fill Predilecte d'Onil, la seva ciutat natal, on va traspassar a l’edat de seixanta-dos anys després d’una llarga malaltia.

Obres Exposades

• Sèrie “Alhambra”, serigrafies, 1977.