Francesco Clemente


Nàpols, 1952

Considerat com un dels pintors figuratius més representatius de la transavantguarda italiana, Francesco Clemente neix a Nàpols, on transcorre la seva infantesa i adolescència.

Durant els estudis de batxillerat mostra especial interès pel llatí, el grec, la filosofia i la literatura italiana, fet que posteriorment l'ajudarà en la seva faceta poètica.

Entre els vuit i els dotze anys recorre amb la seva família tots els grans museus d'Europa. Velázquez, Twombly i Beuys van ser alguns dels ídols del jove Francesco. Comença a dedicar-se a la pintura però de manera autodidacta. Als divuit anys inicia estudis d'arquitectura a Roma però aviat els abandona per les seves dues grans passions: la pintura i el dibuix.

Després de presentar la seva primera exposició de collages a la Galeria de Valle Giulia de Roma, inicia el 1971 un periple que el portarà a viatjar pel món, i són l'Índia, el Tibet i Nova York les escales que més l’han influït culturalment i de manera més notable en gran part de les seves peces. La seva obra és rica, complexa i variada, el seu retrat de l'ésser humà, expressiu. Francesco Clemente assimila la cultura de cada lloc on resideix, fet que estimula i diversifica el seu estil.

El 1979 s'acosta a la transavantguarda italiana les característiques essencials de la qual es podrien resumir en reaccionar contra els artistes de l'Art Povera i separar-se dels llenguatges del passat, sense respectar cap filiació concreta.

El 1980 presenta la seva primera mostra individual a Nova York, on fixarà la residència el 1982 i es convertirà ràpidament en un element fix de l'escena artística de Manhattan.

A partir de llavors les seves exposicions no deixen de recórrer galeries i museus, compartint art, experiències i amistat amb els artistes americans més reconeguts del moment.

Actualment Francesco Clemente viu i treballa entre Nova York, Roma i Madràs.

Obres Exposades

  • “Retrato de hombre”, aquarel·la original damunt pàgina d’un llibre que conté sis linogravats, (1952-?).