Francis Bacon


Dublín, 1909 - Madrid, 1992

Francis Bacon, pintor d'estil figuratiu idiosincràtic, caracteritzat per l'ús de la deformació pictòrica i una gran ambigüitat en el pla intencional.

Artista prolífic del qual hi ha comptabilitzades 584 pintures i gairebé 600 dibuixos, neix en el si d'una típica família anglesa acomodada, establerta a Dublín, i és el segon de cinc germans. Amb una infància marcada per la solitud i l'asma infantil, el seu pare, un militar estricte, el treu de casa quan tenia 16 anys en conèixer la seva homosexualitat.

Després d'una adolescència marcada pel rebuig, es desplaça a l'Alemanya dels bojos anys vint, la capital de la qual, Berlín, és tot un descobriment social, cultural i sexual per al jove Francis.

El 1925 s'estableix a Londres, on comença a treballar com a dissenyador de mobles i decorador d'interiors fins a 1931, any en què ho abandona per la pintura, atret per l'obra de Nicolas Poussin (fundador de la pintura clàssica francesa del s. XVII) i per Pablo Ruiz Picasso, i s’inicia en el dibuix i l’aquarel·la de manera autodidacta.

En 1934 realitza la seva primera exposició individual després de la qual, una poc decebut, deixa de pintar i destrueix molts dels seus quadres.

Durant els anys de la II Guerra Mundial treballa a la Defensa Civil de Londres en no ser acceptada la seva incorporació a files a causa de l’asma, per la qual cosa no pot tornar a la pintura fins al 1944.

Francis Bacon utilitza la figura humana com a motiu central de la seva obra, exposant-la a deformacions desconegudes fins aleshores en l'expressionisme, que dona com a resultat imatges que expressen el seu estat d'aïllament i claustrofòbia.

Artista i en certa manera cronista de la vida que li toca viure, en el seu cas plena d'excessos i amb la mort omnipresent, retrata éssers humans sofrint, sentint la violència, la degradació, retorçant-se a les seves habitacions, aïllats, sols i desfigurats, tot això en un àmbit de suposat benestar.

Se li coneixen tres relacions sentimentals. Li agradava viure la vida plenament, fins i tot si per a això era necessari córrer riscs considerables.

Durant una etapa important de la seva vida, l’homosexualitat, el masoquisme i el seu caràcter incorregiblement destructiu l'obliguen a sortir cada nit i a submergir-se en un submon carregat de baralles, cerveses, tabac, al seu pub de referència, la qual cosa li serveix l'endemà com a llavor per a noves obres.

Obres Exposades

  • "Three Studies for a self-portrait", gravat, 1979.