Hernández Pijuan


Barcelona, 1931-2005

Nascut a Barcelona el 1931, Joan Hernández i Pijuan es forma a l'escola de Llotja, a l’Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. El 1955 exposa individualment al Museu Municipal de Mataró.

És fundador de l'efímer Grup Sílex juntament amb Carles Planell i Eduardo Alcoy.

El 1957 estudia gravat i litografia a l'Escola de Belles Arts de París i adopta una figuració geomètrica en la qual elements solitaris (fruita, copes, ous, etc.) es destaquen sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos o verds, amb inclusió d'elements matemàtics, com ara quadrícules, que suggereixen una atmosfera màgica.

A mitjan anys vuitanta la seva obra comença a caracteritzar-se per l'ús d'una paleta de només blanc i negre, fruit d'una abstracció rigorosa i sistemàtica que serà pròpia del seu estil posterior.

A partir de 1977 exerceix de professor a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i fa compatible l’activitat creativa amb la tasca docent.

El 1979 la seva obra gràfica mereix el reconeixement de l'exigent Cabinet des Estampes del Musée d’Art et d’Histoire de Gin.

El 1980 passa a formar part de la comissió d'activitats de la Fundació Miró de Barcelona.

El 1989 pren possessió de la càtedra de pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on és nomenat degà el 1992. Serà nomenat acadèmic de Belles Arts el 1997.

El Centre Nacional d'Art Reina Sofía munta el 1993 una exposició antològica anomenada «Espais de silenci» i després de la seva mort el Museu d'Art Modern de Moscou (2011) fa una exposició retrospectiva sobre la seva obra.

Premi Nacional d'arts plàstiques de Madrid el 1981. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1985. Premi Nacional d'art gràfic el 2004, un any abans de la seva mort a Barcelona.

Obres Exposades

  • “LA NUBE”, aiguafort damunt paper Arches, 1991.
  • “NUBES”, aiguafort damunt paper Arches, 1991.
  • “Sin título”, tinta xinesa damunt paper, 1963.