José Guerrero

José Guerrero neix a Granada el 1914. Son pare mor el 1929 i, amb catorze anys, José interromp els estudis per iniciar el seu pelegrinatge laboral: fuster, aprenent tallista, va treballar en un taller d'electromecànica i en una fàbrica de xocolates. Aconsegueix entrar com a alumne nocturn a l’Escola d’Arts i Oficis, que abandona després d’un enfrontament amb un professor. Un dels seus companys de classe intercedeix perquè pugui disposar de l’estudi més original de Granada: la torre de la catedral, on tres segles enrere havia treballat el mateix Alonso Cano.

La Guerra Civil el sorprèn fent el servei militar. Tot i així, aprofita la seva presència en diversos fronts per dibuixar espais oberts o panoràmiques, la qual cosa l’ajuda a superar l'horror dels enfrontaments. Acabada la guerra torna a Granada i la venda de diversos quadres li permet instal·lar-se a Madrid, on ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando i té com a professors Daniel Vázquez Díaz i Lafuente Ferrari. Per sobreviure, dissenya cartells per a un cinema de la Gran Via.

És becat per la Casa de Velázquez el 1942, i el seu director li presenta la galerista Juana Mordó. Passa a ser professor de dibuix al Liceu Francès i el 1945, becat pel govern francès, es trasllada a París per estudiar pintura a la fresca a l'École des Beaux-Arts. El descobriment de l’art contemporani li causa un impacte profund, però l’impressiona especialment l’obra de Matisse, de Picasso, de Miró i de Juan Gris.

Viatja per tot Europa, i entre 1947 i 1948 resideix a Roma, on coneix la seva futura esposa americana. El 1949 torna a París i coneix Palazuelo, Chillida i Sempere. Es casa amb Roxane i s’instal·len un temps a Londres, per saltar a Nova York on, el 1951, Guerrero adquiriria la nacionalitat americana. Amb trenta-sis anys pinta el seu últim quadre figuratiu, un autoretrat, per bolcar-se definitivament en la abstracció.

Per mitjà de la galerista Betty Parsons, una de les més importants marxants de la recentment nascuda Escola de Nova York, coneix Sternberg, Rothko, Motherwell i Kline. Aprèn les tècniques de gravat al prestigiós Atelier 17, i també freqüenta García Lorca i el grup d’intel·lectuals espanyols en l’exili. Guerrero aposta decididament per l’informalisme, que desenvoluparà durant la resta de la seva vida.

El seu primer reconeixement internacional l’aconsegueix quan exposa la seva obra a l’Art Club of Chicago, al costat de Joan Miró. Comença llavors una llarga temporada de psicoanàlisi que li permetrà aconseguir un major benestar personal i desenvolupar certa lucidesa en el judici de la seva pròpia obra.

A partir d’aleshores la seva obra varia per complet. Influenciada per l'expressionisme abstracte de Rothko, Clyfford Still o De Kooning, així com per l’action painting de Pollock o Franz Kline, crea composicions en les quals queda palesa una tensió vital entre espais, colors i formes abstractes.

El 1963 es compromet amb la nova galeria de Juana Mordó a Madrid, i el 1965 adquireix una casa a Conca, un dels enclavaments més punters de l’art contemporani del moment. Allà fa amistat amb Gustavo Torner, Fernando Zóbel, Gerardo Rueda, Manolo Millars, i es retroba amb Eusebio Sempere. El 1966 forma part activa en la creació del Museu d’Art Abstracte de Conca, i pinta. A partir de llavors la família Guerrero residiria a Nova York, però passa tots els estius entre Conca i Granada.

El 1980, una exposició a l’anomenada Sala de las Alhajas de Madrid suposa el reconeixement definitiu de Guerrero com un dels referents capitals en la pintura espanyola contemporània. El 1985 és l'any en què José Guerrero realitza per Estiarte els gravats de la sèrie Suite New York-Madrid a l’aiguafort i aiguatinta, dels quals tenim dos exemplars en aquesta col·lecció dos exemplars. És també l'any en què se li concedeix la Medalla d’Or de Belles Arts.

Mor el 23 de desembre de 1991. Francisco Rivas el descriu amb aquestes paraules: «tenia una mirada franca, un somriure còmplice, un gest de complicitat murri i una vitalitat desbordant, contagiosa. [...] El seu discurs era molt simple, però tremendament efectiu i estimulant, com la seva pintura».

La seva obra pot ser apreciada al Museu Guggenheim (Nova York), al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid), al Museu d’Art Abstracte Espanyol (Conca) i al Centre José Guerrero (Granada).

Obres Exposades

• “New York-Madrid I y II”, aiguafort i aiguatinta, 1985.
• “Composición I y II", tècnica mixta damunt paper, 1983.