Juan Barjola

Juan Barjola neix el 1919 en el si d'una família humil d'agricultors en un poble de Badajoz on passa tota la seva infància. Comença a dibuixar espontàniament del natural tot el que l’envolta i serà Julio Núñez, pintor que passa els seus estius al poble, qui esperoni la seva afició per la pintura.

A l'edat de 15 anys es trasllada a Badajoz capital per assistir a les classes de l'Escola d'Arts i Oficis on únicament li permeten dibuixar reproduccions de guix i ampliar coneixements de perspectiva i procediments.

Els tràgics episodis que li toca viure d’adolescent en esclatar la Guerra Civil espanyola afectaran profundament la seva obra futura.

Disposat a prosseguir la seva formació, se’n va a Madrid el 1943 per inscriure’s a l’Escola d’Arts i Oficis, on pinta natures mortes i fomenta exercicis d’imaginació i composició. Es matricula a l’Escola de Belles Arts de San Fernando i assisteix només a les classes de talla que imparteix Julio Vicent. Alhora assisteix a les classes del Cercle de Belles Arts i al Museu de Reproduccions Artístiques per dibuixar. Paral·lelament, amplia la seva formació al Museu del Prado, on copia Velázquez i interpreta Goya, Brueghel, el Grego i el Bosco. Fa el seu primer gravat i passa a guanyar-se la vida com a oficial escultor als taller Granda.

El 1946 contreu matrimoni i comença a qüestionar-se la decisió de dedicar-se únicament a la pintura. Fins aleshores les seves obres solen representar escenes de la vida familiar, personatges de suburbi i altres escenes costumistes d’una manera predominantment naturalista, tot i que s’observen ja certs trets característics de l’expressionisme.

La seva primera exposició individual a la Galeria Abril de Madrid el 1957 és un fracàs rotund: no ven cap obra. Se’n va durant tres mesos a Bèlgica, on se sent impressionat pels grans quadres d’Ensor. Després d’això recala a París on queda impactat per l’obra de Matisse, Poutine i Braque.

En els anys venidors les seves exposicions es multipliquen de manera exponencial i porten la seva obra per tot Europa, Japó, Estats Units i Llatinoamèrica. La seva obra comença a ser molt més coneguda fins a convertir Barjola en el principal representant de la Nova Figuració.

Entre 1968 i 1975 imparteix classes de Colorit i Composició a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando sense deixar d’exposar a diversos països.

El desembre de 1988 s’inaugura a Gijón el Museu Barjola impulsat pel govern del Principat d’Astúries dotat d’una generosa donació d’obres del pintor i de la seva esposa, nascuda al Principat.

El 2004, a l’edat de 85 anys, mor després de patir un accident al seu estudi de Madrid. Si durant la seva vida es va prodigar en exposicions tant individuals com col·lectives, després de la seva mort se li dediquen importants presentacions, com la retrospectiva feta a l’IVAM de València el 2006.

Actualment està representant al museu que porta el seu nom a Gijón, al Reina Sofía de Madrid, al de Belles Arts de Bilbao, al de Belles Arts d’Astúries, al Museu de la Solidaritat de Xile, al Camón Aznar de Saragossa i als d’art contemporani de Vilafamés, Sevilla, Alacant, Toledo i Càceres, entre molts altres.

Obres Exposades

• ”El pintor y el perro”, tinta damunt paper, 1993.