Julio González

Escultor i pintor espanyol.

Juli Lluís Jesús González-Pellicer, més conegut com Juli González, neix a Barcelona en el si d'una família d'orfebres catalans, on aprèn forja al taller familiar González e Hijos en plena efervescència modernista, malgrat que la seva voluntat era ser pintor. Va cursar estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

El 1900, després del tancament del taller familiar, es trasllada juntament amb el seu germà Joan a París, on transcorrerà gran part de la seva vida. És allà on coincideix i fa amistat amb Pablo Ruiz Picasso, Juan Gris i Pablo Gallego. Poc després de ser a París mor el seu germà, amb qui estava molt unit, fet que li produeix una gran depressió i fa encara més palesa la seva ja de per si naturalesa introvertida, limitant la seva producció artística i també el seu cercle d'amistats.

Tot i que és la pintura la qui l’atreu en els seus començaments, són els seus coneixements del metall i la forja, adquirits durant la seva infància i adolescència al taller familiar, els que el porten a iniciar-se en l'escultura.

Els seus primers treballs estan basats en dues temàtiques diferents, les natures mortes i les màscares. En les natures mortes es pot observar una certa influència del cubisme, mentre que en les màscares és l'art africà la base d'inspiració.

En el període de la Primera Guerra Mundial treballa a l’empresa d'automòbils Renault, en la divisió de soldadura autògena, i aquesta experiència li resulta molt útil per refinar encara més la seva tècnica.

El 1922 fa la primera exposició individual i serà a partir de 1927 quan centrarà la seva activitat artística en l'escultura, aprofitant els seus coneixements del ferro, la forja, l'orfebreria i la tècnica de la soldadura autògena.

1929 és l'any en què Juli González trenca definitivament amb la influència cubista per submergir-se en la tècnica de l'abstracció.

És a la dècada dels trenta quan ens ofereix la seva major i millor producció, en els intents d'unir matèria i espai, fet que li val per ser considerat com un autèntic revolucionari de l'escultura contemporània i un dels millors escultors de la primera meitat del segle XX.

A través de l'assemblatge i la fosa d'elements lineals és com aconsegueix el moviment en les seves obres i crea un nou llenguatge escultòric on preval l'abstracció.

Convertir el ferro en un material artístic és potser la principal aportació de Juli González a l'escultura, juntament amb les seves formes del tot innovadores.

La seva obra està exposada a diferents museus com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Madrid), l'IVAM de València, el Centre Georges Pompidou de París, etc.

Mor el 27 de març de 1942 d'un atac al cor a la seva casa d’Arcueil.

OBRES EXPOSADES:

-GONZÁLEZ, Julio, ‘Autorretrat’, dibuix sobre paper