Luis Gordillo

Luis Gordillo neix a Sevilla el 1934, és el segon de vuit germans. Comença la carrera de Dret a la Universitat, però no arriba a finalitzar els estudis per dedicar-se a la seva gran vocació, la pintura, i acaba matriculant-se el 1956, sense l'aprovació dels seus pares, a l'Acadèmia de Belles Arts de la seva ciutat natal on només hi farà dos anys.

Dos anys més tard se’n va a viure a París on entra en contacte amb les tendències en auge d'aquells anys, i hi descobreix la pintura minuciosa de Wols i de Michaux, i la llibertat de Tàpies i Millares. El seu estil adquireix traços informalistes amb un registre de color negre sobre blanc.

El 1959, després de tornar a Espanya, Gordillo posa en dubte fins i tot la seva vocació artística. Fa la seva primera exposició individual, a Sevilla, per després establir-se definitivament a Madrid a la recerca d'un ambient artístic “més cultural, plural i modern”.

Descobreix l’art pop en una exposició a Madrid (1963) amb obres de Francis Bacon, Jasper Johns i Andy Warhol, descoberta que li fa fer un gir inesperat a la seva concepció de la pintura i comença a elaborar els seus dibuixos automàtics, cada vegada més figuratius. Fins llavors havia realitzat obres dins el denominat art abstracte i experimental en el qual abunda l'ús del collage amb periòdics, malgrat que mai es va considerar un pintor abstracte.

El 1963 comença la seva relació amb la psicoanàlisi, cosa que afectarà de manera notable la seva pintura, de tal manera que arriba a considerar el seu treball com una manera de poder superar l’angoixa vital. Un any després presenta a Madrid la seva primera exposició individual en la qual es defineix com a pintor del postinformalisme, en què barreja elements propis del pop amb la geometria.

Una crisi personal li fa abandonar temporalment la pintura el 1969, que reprèn un any després amb quadres plens de color i amb un element clau, la ironia, que esdevindrà el segell personal de l'artista. Dues exposicions coronaran aquesta etapa, una a la galeria Maeght de Barcelona ‒on fins i tot s'encunya el terme gordillisme‒ i una altra al Museu de Belles Arts de Bilbao.

A partir de la dècada de 1980 la seva obra passa per una etapa de més complexitat simbòlica, amb una incidència menor de la figuració. Deixa el pop per endinsar-se en l'abstracció i desenvolupa una pintura més freda, tant per la seva gamma cromàtica com per l’allunyament personal dels seus temes. Fins avui els temes desenvolupats per Gordillo persegueixen un recorregut laberíntic, com de meandres cerebrals que recorren un món cel·lular que sorgeix d'una taca que arriba a ocupar gran part de la composició.

«(…) sempre he tingut aversió a situar-me dins d'una via única. M'asfixio quan la cosa comença a repetir-se. Per això m'agrada el treball extra: trencar i tornar a començar. Quan les coses queden boniques, sospito.»

Durant tota la seva carrera Gordillo s'ha debatut entre un treball directe i expressiu i la creació d'una obra controlada, neta i perfeccionista en la qual han influït des dels setanta tècniques mecàniques com l'òfset, la fotografia i l'ordinador.

«(…) que cada color tengui el seu camp, el seu pes psíquic, que estigui tensionat per alguna passió o per algun dolor. Aquesta és la definició de la pintura.»

La seva obra està exposada en nombroses col·leccions públiques i privades, entre elles: Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Centre Andalús d'Art Contemporani de Sevilla, Institut Valencià d'Art Modern, Museu de Belles Arts de Bilbao, Artium de Vitòria, Fundació "La Caixa", Fundació Juan March, entre molts altres.

Innombrables premis i guardons marquen la seva vida.

Gordillo en l'actualitat continua treballant amb intel·ligència i, per descomptat, amb ironia brillant.

«La pintura em cansa, però dibuixar és com fer una passejada, és una estona d'esbarjo, molt directe, espontani, que no em produeix dolors psíquics. Ho puc fer durant hores i em compensa molt. I cada vegada ho faré més.»

Les cites són d’El País Babelia, 22 de gener de 2021.

Obres Exposades

• “Sin título”, tècnica mixta damunt paper Arches, 2003.
• “Costuras”, serigrafies retocadeds a mà, 1992.