Manolo Valdés


València, 1942

Manolo Valdés és un dels pintors i escultors més famosos de l'actualitat, introductor a Espanya d'una forma d'expressió artística que combina el compromís polític i social amb l'humor i la ironia.

Va cursar el batxillerat a l’escola dels dominics de la seva ciutat natal.

El 1957 va ingressar a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. La formació excessivament acadèmica que s'hi impartia no el degué satisfer gaire perquè, només dos anys més tard, va abandonar aquesta institució per dedicar-se completament a la pintura.

Ja en els primers treballs executats poc després de deixar l’escola el jove Valdés va demostrar una capacitat creadora i una habilitat tecnicoformal poc habitual.

El 1962 va presentar un conjunt d'obres a la Galeria Nebli de Madrid, en la que va suposar la seva primera exposició individual.

El 1964 va fundar el grup artístic Equipo Crónica juntament amb Juan Antonio Toledo i Rafael Solbes, en el qual es va mantenir fins a la mort de Solbes el 1981.

A la mort de Rafael Solbes va continuar treballant en solitari a València durant uns anys, fins que el 1989 va viatjar a Nova York on va muntar el seu estudi i va continuar experimentant amb les noves formes d'expressió. Poc després va obrir un estudi a Madrid per a la creació de grans escultures i va alternar la creació a les dues ciutats.

Influït per Velázquez, Rembrandt, Rubens i Matisse, la seva obra força qui l'observa a indagar en la memòria i a cercar
imatges significatives de la història de l'art.

A més dels treballs exposats com a part d'Equipo Crónica, Valdés va fer més de setanta exposicions tant individuals com col·lectives.

Ha creat escultures de gran format per a diferents ciutats com Madrid, València, Biarritz i Düsserdolf, i nombroses exposicions itinerants d'escultura monumental, com l'espectacular exhibició de vint-i-una menines.

«L'únic art que rebutjo és aquell que no pot comprendre's directament des de la imatge».

Obres Exposades

  • “El pañuelo de María Luisa”, serigrafía i collage.