MANUEL MILLARES

Manuel Millares, pintor i gravador canari, és considerat un dels artistes més destacats del grup El Paso. La utilització de l’arpillera com a material protagonista de la seva obra el converteix en un dels màxims exponents de l'informalisme europeu.

Des d’edat molt primerenca, la seva vocació artística el porta a experimentar de manera autodidacta i a participar en la creació de revistes artesanals. Gran amic de Martín Chirino, els uneix l'admiració que senten per la figura de Dalí i el món del surrealisme.

El 1945 presenta la seva primera exposició individual al Círculo Mercantil de Las Palmas.

El 1950 es crea el grup LADAC (els Arquers de l'Art Contemporani), del qual és el seu principal impulsor, i es genera una forta polèmica per part de la premsa en la primera exposició del col·lectiu.

Un any després participa en la I Biennal Hispanoamericana d'Art a Madrid.

El 1953 contreu matrimoni amb Elvireta Escobio (membre del grup LADAC) i es trasllada a viure a Madrid. Aquest any exposa a la II Biennal d'Art de l'Havana i a la XXVIII Biennal Internacional de Venècia, i comença una etapa de reconeixement internacional.

El 1957 signa com a integrant el Manifest de El Paso, grup considerat com el de major rellevància en la configuració i definició de l'avantguarda espanyola de postguerra, i exposa les arpilleres a l'Ateneu de Madrid. Una de les obres presentades a la Biennal de São Paulo és adquirida pel Museu d'Art Modern de Nova York, col·labora en nombroses publicacions avantguardistes i obté un reconeixement internacional creixent després de les exposicions de París, Tòquio, Minneapolis, Lisboa, Múnic…

Malgrat la dissolució de El Paso (1960), Millares continua en la línia matèrica i simbòlica, utilitzant l’arpillera com a element fonamental de les seves composicions: la cus, l’estripa i l’apedaça; i amb la utilització d'una paleta de només tres colors -blanc, negre i vermell- aconsegueix crear una obra amb volum d’un gran poder expressiu i dramatisme.

Aquest mateix any la seva obra és exposada a Nova York, al MoMA, al Guggenheim i a la galeria Matisse. La Tate Gallery, el Museu d'Art Modern de Buenos Aires i la Galleria Nazionale de Roma adquireixen obra seva.

Des de 1960 fins a la seva defunció crea dibuixos, escenografies, ceràmica, disseny de catifes, gravats, llibres il·lustrats, etc. Però l’arpillera, a la qual associa amb la mortalla i la mort de l'home, continua sent el centre de la seva obra.

El 1972 mor a Madrid, a l'edat de 46 anys, víctima d'un tumor cerebral.

Obra exposada

‟Sense títol”, 1964
Tinta sobre paper