Manuel Viola

José Viola Gamón, pintor i poeta, conegut pel pseudònim Manuel Viola, neix a Saragossa el 1916. Fill d'un pagès català, als 6 anys és acollit per la seva àvia i les ties paternes a Lleida. Aquí hi estudiarà el batxillerat.

El 1936 es trasllada a estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona, on decideix integrar-se en el moviment artístic ADLAN (Amics de l'Art Nou), l'objectiu del qual era promoure l'art d'avantguarda, i on signarà, juntament amb el crític d'art Magí Cassanyes, el Manifest de l'Exposició Logicofobista (fòbia a la lògica).

Quan esclata la Guerra Civil decideix passar «de la revolució surrealista al surrealisme al servei de la revolució». Ingressa com a milicià en el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) en defensa de la República i arriba a ser comissari polític d'una de les brigades de l'exèrcit republicà. Participa en el desembarcament de Mallorca i combat en el front de l'Ebre.

Acabada la guerra, es trasllada amb les restes de l'exèrcit republicà a França, on continua lluitant en aquesta ocasió a la Segona Guerra Mundial. Passa a formar part de la resistència sota el sobrenom Manuel i és finalment perseguit tant pel règim de Franco com pel govern de Vichy i pels nazis.

El 1940 es trasllada a viure a París de manera clandestina, on entra en contacte amb diferents cercles artístics que intenten reunir pintors, escultors i escriptors surrealistes dispersats per la guerra mundial, i comença a treballar com a mosso al taller de Pablo Ruiz Picasso.

És el 1944, a Normandia, on pinta els seus primers olis i quan la seva pintura comença a evolucionar cap a l'abstracció.

Torna a París el 45 on participa en diverses col·lectives amb Hans Hartung i Francis Picabia. Coneix Laurence Iché, traductora, poetessa i model, amb qui posteriorment es casarà.

El 1949 torna a Espanya, s'instal·la a Torremolinos i entra en contacte amb l’Action Painting (pintura gestual). Presenta la seva primera exposició el 53 a Madrid.

El 1956 la galeria d'art Claude Bernard de París adquireix totes les seves pintures.

El 1958 s’adhereix al moviment El Paso, amb el qual comparteix l'afany d'entroncar la pintura espanyola amb els corrents europeus, i es converteix en un dels informalistes fonamentals. Marca un canvi d'estil  treballant bàsicament a partir de blancs i negres, amb una àmplia gamma intermèdia de grisos per evolucionar, més tard, cap a una gamma molt més àmplia en la qual dominen els colors càlids i el contrast de tons verds i blavosos.

Es trasllada a Madrid on, secundat per Camilo José Cela i Eugeni d'Ors, exposa a la Galeria Estilo.

El 1961 s'instal·la definitivament en un poble de la serra madrilenya, San Lorenzo de El Escorial, on funda una família amb María Asunción Arroyo.

La seva obra es continua exposant. En destaquen les exposicions antològiques del Museu d'Art Contemporani de Madrid el 1971 i les de la Sala Gosé del Col·legi d'Arquitectes de Lleida, al palau La Lonja de Saragossa i la Sala Gaudí de Barcelona el 1972.

El 1980 Saragossa, la seva ciutat natal, li concedeix la Medalla d'Or.

El 8 de març de 1987, després d'anys de lluitar durament contra un càncer de pulmó, mor a San Lorenzo de El Escorial.

Manuel Viola, a més de ser pioner de l'abstracció a Espanya, és considerat una figura decisiva en la renovació de l'art espanyol de la postguerra.

OBRA EXPOSADA

"Composició", 1957
Oli