Marina Abramovic


Belgrad,1946

Viu i treballa a Nova York. La seva carrera artística comença a la dècada de 1970 a l'antiga Iugoslàvia quan assisteix a l'Acadèmia de Belles Arts de Belgrad.

Abramović és considerada com una de les pioneres en l'ús de la performance com a forma d'art visual. Destaca la creació d'algunes de les obres performatives més importants, entre elles Rhythm 0 (1974), en la qual es va oferir com a objecte d'experimentació per al públic, i Rhythm 5 (1974), on va romandre al centre d'una estrella de cinc puntes en flames fins al punt de perdre el coneixement. Aquestes primeres perfomances van empènyer els límits de l'autodescobriment, tant d'ella com de la seva audiència. Unien allò conceptual amb allò físic, resistència amb empatia, complicitat amb pèrdua de control, passivitat amb perill. Per a Marina Abramović, el cos ha estat tant subjecte com mitjà. En explorar els límits físics i mentals del seu ésser, ha resistit el dolor, l'esgotament i el perill en la recerca d'una transformació emocional i espiritual.

De 1975 a 1988, Abramović i l'artista alemany Ulay col·laboren estretament abordant les relacions de dualitat. Des de 1989 reprèn l’activitat artística en solitari. Marina fou una de les primeres artistes de performance a ser acceptada formalment per l'esfera institucional de l'art en l’àmbit internacional, la qual cosa li ha permès fer exposicions individuals tant a Europa com als Estats Units durant un període de més de 25 anys.

D'entre les seves exposicions individuals destaquen: The Kitchen a Zuecca Project Space de Venècia (Itàlia 2017); As One, NEON + MAI, Museu Benaki, Atenes (Grècia 2017); L'espai entre Marina Abramović i el Brasil, SXSW, Austin (Texas 2016); Terra Comunal - Marina Abramović + MAI, SESC, Pompeia (São Paulo 2015); 512 hores, Serpentine Gallery de Londres (Regne Unit 2014); Holding Emptiness, Centre d'Art Contemporani, Málaga (Espanya 2014); La vida i la mort de Marina Abramović (amb Robert Wilson), Park Avenue Armory, Nova York , (NY 2013); Balkan Stories, Kunsthalle Wien, Viena, Àustria (2012); The Artist is Present, Museu d'Art Modern, Nova York, NY, els EUA (2010); i Seven Easy Pieces al Museu Guggenheim, Nova York, NY, els EUA (2005).

El seu treball també ha estat inclòs en nombroses exposicions internacionals a gran escala, incloent-hi la Biennal de Venècia (1976 i 1997) i Documenta VI, VII i IX, Kassel, Alemanya (1977, 1982 i 1992). La seva primera retrospectiva europea, The Cleaner, feta al Moderna Museet a Estocolm (Suècia, 2017) va ser seguida d'altres al Museu d'Art Modern de Luisiana a Copenhaguen, i Henie Onstad, Sanvika (Noruega 2017) i Bundeskunsthalle de Bonn (Alemanya 2018). El 2020, Abramović ha celebrat la primera exposició individual dedicada a una dona artista a gran escala en la Royal Academy of Arts de Londres.

Abramović ha compaginat la seva activitat artística amb la docent i ha fet conferències a Europa i Amèrica. El 1994 es va convertir en professora d'arts escèniques a l'Hochschule für Bildende Künst a Braunschweig, durant set anys. El 2004 va rebre un doctorat Honoris Causa de l'Art Institute a Chicago, la Universitat de Plymouth i Willams College. Des de 2014 estableix el MAI (Marina Abramović Institute) per donar suport a la futura exploració i promoció de l'art escènic i la performance.

(Text de Julio Beltrán Peiró)

Obres Exposades

  • “Five stages of Maya Dance”, alabastre amb tècnica 3D, LED, 2013.
  • “The Onion”,”, impressió cromogènica a color, ed.3 de 7, 1995-2005. Cortesia Galería La Fábrica.
  • “Portrait with Maracas”, ”, impressió en gelatina de plata, Ed: 3 de 12, 2006. Cortesia Galería La Fábrica..
  • “The Kitchen VIII”, Sèrie: Homage to Saint Therese, impressió cromogènica en color, ed. 1 de 9, 2005. Cortesia la Galería La Fábrica.
  • “Black sheep”,”, impressión cromogènica a color, ed.2 de 9, 2010. Cortesia Galería La Fábrica..