Matías Quetlas

Matias Quetglas és un pintor figuratiu pertanyent al grup de realistes espanyols nascuts a la postguerra. Va fer la seva primera exposició als divuit anys a la seva ciutat d'origen. Després es trasllada a Madrid on ingressa a l'Escola de Belles Arts.

En els anys setanta comença a exposar en diferents ciutats espanyoles i europees, com Madrid, Oviedo, París i Estocolm. I en els vuitanta inicia una sèrie de viatges a Itàlia que li serveixen per conèixer la pintura clàssica i aprofundir en les tècniques pictòriques. En les seves primeres obres, l'estil de Quetglas es relaciona amb diferents corrents del realisme com l'hiperrealisme, el realisme màgic i el surrealisme. En aquest inici les seves composicions estan inspirades en la figura humana que comença a adquirir una presència important, que posteriorment serà un dels temes més recurrents.

A la dècada dels vuitanta inicia una sèrie d'autoretrats d'un pintor i una model. En les últimes obres d'aquesta etapa és freqüent que aparegui el mateix pintor i la mateixa model que sembla ser la seva dona, Maria Antònia. D'aquesta manera, el pintor ensenya el seu món, la seva vida dins de l'estudi i les seves diferents experiències plàstiques.
La realitat immediata se substitueix per paisatges i models imaginaris on l'entorn de l'artista ja no és el protagonista. Comença a aparèixer la figura nua de la dona amb el sentit de representar l'harmonia i la comprensió, per a ell és una transposició d'humanisme, d'ensenyar la naturalesa humana en sentit espiritual.

El perfil d'aquestes figures agafen un cànon grec, perquè recorden a la tradició clàssica. Un altre tema dins d'aquest període són les parelles entrellaçades, com les obres Gran escena passional (1984) i Conversa amorosa (1985). Així, la figura s'utilitza per poder plasmar les relacions humanes com l'odi, l'amor i la passió. A la fi dels vuitanta, seguint fidel a aquest estil, són freqüents les parelles a la platja i banyistes, que també apareixen en els noranta. És llavors, quan transforma la realitat en una visió suggestiva envoltada d'una atmosfera metafísica plena d'al·lusions i símbols del seu entorn.

Escultura

Una etapa molt important per a la seva carrera és quan el seu gran interès pel cos humà el condueix a l'escultura. El seu estil és conegut per l'exageració del volum dels cossos i figures de grans dimensions, defineix el contorn i el volum amb gran llibertat, el que provoca que de vegades les figures adquireixin algunes desproporcions. Utilitza colors molt característics com el verd i el groc entre els anys 1995 i 2005. Durant aquest període resideix a Itàlia, on acaba influït per la pintura renaixentista i barroca.

Una escultura molt destacada és el bronze Tors Mític (1985) i Gran cap de Freixe (1994) seguint els cànons clàssics. La seva última escultura monumental que va fer a Menorca és Talia que es troba a l'exterior de Teatre Principal de Maó. Representa una figura femenina, amb dues màscares de teatre a la mà, un representa la tragèdia i l'altra la comèdia.

Obres Exposades

• “Autorretrato”, punta seca damunt plàstic, 1981.Cortesia de l’artista.
• “Fiesta en el campo”, oli damunt llenç, 1990.