Modest Cuixart

Neix el 1925 al Barri Gòtic de Barcelona, en el si d'una família d’un alt nivell cultural aficionada a la poesia, la música, la pintura i el dibuix. Comença els estudis a l'Escola Alemanya, però en quedar orfe de pare des dels 14 anys i seguint la tradició familiar inicia la carrera de medicina, que abandona després de dos anys per dedicar-se a la seva veritable vocació, la pintura, i ingressa a l'Acadèmia Lliure de Pintura de Barcelona.

El 1948, amb 23 anys, juntament amb el seu cosí Antoni Tàpies i Joan Ponç, Juan Brossa, Arnau Puig i Joan Tharrats funden la revista Dau al Set  amb la pretensió d'ampliar el limitat panorama artístic barceloní de la postguerra mitjançant un surrealisme màgic inspirat en el treball de Miró i de Paul Klee.

Dos anys després, gràcies a una beca concedida per l'Institut Francès, es trasllada a París on coneix Picasso, Miró i l’art-autre de Dubuffet. Es muda a Lió on comença una intensa etapa d'experimentació: pirogravat, grattage, dripping, encàustica. Comença a exposar a París i a diverses ciutats europees.

El 1953 es casa amb Mariona Goday, amb qui tindrà tres fills.

A finals dels cinquanta comença a ser elogiat per nombrosos crítics com el veritable renovador de l'informalisme a escala internacional. Crea els seus celebrats dripping (degoteigs) de tons metàl·lics que s'inscriuen en el seu peculiar informalisme matèric.

El 1959 guanya a Lausanne la Medalla d'Or del prestigiós Premi Suís de Pintura Abstracta (enfront de Lucio Fontana, que obté la Medalla de Plata) i el Gran Premi de Pintura de la V Biennal de São Paulo —amb nou magnífiques peces, la majoria de gran format— enfront de contendents com    Francis Bacon, Alberto Burri o Karel Appel, la qual cosa confirma plenament el magnífic moment que viu l'artista. Els seus èxits es multipliquen i és sol·licitat en els esdeveniments internacionals més excel·lents, exposant en els principals museus i galeries de tot el món.

Al principi dels seixanta inicia una etapa intel·lectual amb trets orgànics, sinistres i eròtics, on combina un informalisme matèric amb un grafisme de colors suaus que desferma una gran polèmica.

Se separa de la seva esposa i es trasllada a un poblet de Girona, al costat del seu gran amic i mecenes Ramon de Batlle.

El 1974 coneix Victòria Pujoldevall, amb qui té un fill, i instal·la el seu estudi laboratori a Palafrugell.

Durant una llarga temporada abandona la pintura a conseqüència del seu baix estat anímic després de la defunció de Ramon Batlle, que reprèn amb obres d'un expressionisme terrorífic. No serà fins als noranta quan retorni a la sobrietat dels seus millors temps.

Durant molts anys va lluitar contra una diabetis severa per tal d’evitar la pèrdua de visió.

A Modest Cuixart, considerat un dels pintors més representatius de la postguerra, els qui el van conèixer el defineixen com un autodidacta de gran cultura que seduïa amb el seu caràcter afable, la seva personalitat i la seva conversa brillant i amena.

Mor el 31 d'octubre de 2007 a Palamós (Girona) a l'edat de 81 anys, després de rebre nombroses distincions i amb obres a museus i col·leccions institucionals.

Obra exposada

"Arlequí", 1965
Tècnica mixta