Óscar Domínguez


San Cristobal de la Laguna, 1906 - París, 1957

Únic fill home d'un important terratinent d'explotacions plataneres a Tenerife, queda orfe de mare a l'edat de dos anys. Als tres contreu la malaltia coneguda popularment com ball de Sant Vito, perd la parla i queda prostrat al llit amb moviments involuntaris, i no serà fins que compleixi els cinc quan es recuperi totalment.

Estudiant poc aplicat, repeteix curs en diverses ocasions i el 1927 el seu pare l’envia a París a treballar en una empresa d'exportació familiar de fruita, però Óscar Domínguez es lliura en cos i ànima a la vida nocturna parisenca. El 1931 mor el seu pare i es queda en una situació complicada econòmicament. Comença llavors a exercir com a publicista. Torna a l'illa per fer el servei militar i exposa els seus primers llenços al Cercle de Belles Arts de Tenerife.

Conclòs el servei d'armes, s'estableix a París ja que sent que la ciutat el cuida com a artista i l’estimula per continuar pintant.

Encara que Óscar Domínguez passa per diverses fases artístiques, és en el surrealisme on destacarà com a artista. El 1934 fins i tot aporta a aquest moviment una nova tècnica denominada decalcomania, que consisteix a pressionar a l'atzar tinta entre un parell de planxes. A partir de 1935, estableix el seu taller a Montmartre i entaula amistat amb Dalí, Max Ernst i André Breton. Participa amb els seus dibuixos a la mostra col·lectiva surrealista de la galeria de Quatre-Chemins i organitza la primera exposició d'aquest grup a Tenerife.

Participa en diverses exposicions a Londres, Copenhaguen i Tòquio. La seva obra s'exposa a la mostra Fantastic Art, Dada, Surrealism al Museu d'Art Modern de Nova York.

Després d'un primer intent de suïcidi, instal·la el seu segon taller aquesta vegada al barri de Montparnasse.

En la seva obra es reflecteix l'esperit imaginatiu, violent i turmentat que tenia la seva vida. La resistència a romandre quiet en un mateix estil, gènere i fins i tot disciplina artística, el fa passar per escultor, ceramista i fins i tot dissenyador de vestuari. La seva obra transita per la pintura surrealista (1929-1938), l'anomenada etapa còsmica amb paisatges de formacions volcàniques i corriments de terra (1938-39), la metafísica amb influències de De Chirico (1942-1943), la influència picassiana (1944 1948) i als anys finals, als 50, una certa atracció per l'abstracció.

El 1955 s'organitza una gran exposició amb la seva obra al Palau de Belles Arts de Brussel·les. Les seves crisis depressives, la malaltia crònica que patia (elefantiasi) i la seva afecció desmesurada per l'alcohol, després de diversos comes etílics i reclusions en centres psiquiàtrics, decideix posar fi a la seva vida el 1957 a París i és enterrat al cementiri de Montparnasse.

Després de la seva defunció, la seva obra ha estat exposada a grans museus i galeries de tot el món: Museu Nacional d'Art Modern (Tòquio), Museu Nacional d'Art Reina Sofía (Madrid), Centre Georges Pompidou (París), Centre Atlàntic d'Art Modern (Las Palmas de Gran Canaria), Leeds City Art Galleries de Londres, Galeria Leandro Navarro de Madrid. Autodidacta, polifacètic i innovador, és considerat un dels majors exponents de l'avantguarda històrica espanyola gestada a París durant les primeres dècades del segle XX.

Obres Exposades

  • “Femme allongée”, gouache damunt cartró, 1948-50.