P. de Lamaze

Després de cursar estudis a l'École Supérieure des Arts appliques et donis Métiers d'Art i a la de Belles Arts de Paris, Priscilla de Lamaze estrena la seva obra al Grand Palais de la capital el 1978.

La seva temàtica més coneguda gira al voltant de la representació animal, amb predilecció per la llebre captada en posicions impossibles, jugant amb postures en fugaç equilibri que contrasten amb la pesadesa del bronze.

En aquesta escultura, en canvi, l'artista se centra en la representació de la cara humana que continua sent, en paraules de poeta, "el paisatge més fascinant del món". El conjunt ofereix un ventall de les infinites possibilitats plàstiques que ofereix el cap de l'home, i la seva presentació en una ouera ens recorda la seva tremenda fragilitat.

Obres Exposades

• ’Eclosión identitaire’, escultures en bronze, 2016.