Antonio Saura

Antonio Saura neix el 1930, primogènit d'una culta família de quatre germans. El seu pare és advocat de l'estat i la seva mare pianista. A l'edat de 13 anys, una tuberculosi òssia l'obliga a romandre al llit durant cinc anys, temps durant el qual es va dedicar a llegir i a dibuixar. Autodidacta, mai va rebre formació acadèmica. Amb 20 anys exposa per primera vegada a Saragossa.

El 1952 es trasllada a París, on resideix fins a 1955. Allí entra en contacte amb les avantguardes de l'època, amb l'informalisme francès i amb l'expressionisme abstracte americà de Pollock i De Kooning. La seva obra evoluciona des d'un inicial surrealisme cap a una pintura de traços enèrgics i paleta reduïda, cap a l'abstracte i l'art gestual.

Quan torna al seu país, es converteix en el teòric de l'informalisme espanyol.

El 1957 funda a Madrid el grup El Paso juntament amb artistes com Canogar, Feito, Millars, el Manifest resava: «Creiem que el nostre art no serà vàlid mentre no contingui una inquietud coincident amb els signes de l'època, fent una apassionada presa de contacte amb les més renovadores corrents artístics. Anem cap a una plàstica revolucionària -en la qual estiguin presents la nostra tradició dramàtica i la nostra directa expressió- que respongui històricament a una activitat universal».

La seva obra pren del surrealisme el negatiu, el monstruós, el natural, el violent i l'intuïtiu, de l'Action Painting pren el caràcter gestual del procés creatiu i de l'informalisme, l'abstracció.

Les seves brotxes negres i grises sobre blanc li serveixen per bolcar la seva amargor i el seu rotund descontentament polític i social. Les seves disseccions de nus, autoretrats, crucifixions, cures, multituds o les seves reinterpretacions d'obres mestres dels seus admirats Goya o Velázquez, protagonitzen la major part d'una extensa obra representada en els grans museus europeus d'art contemporani.

En la seva última etapa, va rebutjar el format petit per crear composicions de grans dimensions en les que introdueix també el color.

Obres Exposades

• “Dora Maar”, oli damunt tela, 1983.

Gran admirador de l’obra de Picasso, la influència del qual serà constant al llarg de tota la seva trajectòria, Antonio Saura aconsegueix finalment conèixer-lo l’any 1969 a París, a instància d’André Breton. La sèrie «Dora Maar», realitzada entre el 25 d’abril i el 25 de maig de 1983, és sens dubte la més picassiana, i alhora la més rellevant, de l’obra de Saura. La iniciativa sorgeix de la següent manera: l’any 1983, la directora de la galeria Picasso d’Antibes va voler retre-li un homenatge pòstum deu anys després de la seva mort. Per això va convidar una sèrie d’artistes reconeguts internacionalment perquè pintessin una obra relacionada amb alguna de Picasso. Saura va rebre l’encàrrec i va decidir inspirar-se en l’obra «Femme au chapeau bleu», un retrat d’una de les amants del geni, Dora Maar. Segons les seves paraules: «La vaig memoritzar per sempre i la puc dibuixar a cegues. Sé perfectament com és el barret, com és el nas, allargat com una trompa d’elefant, com és aquest ull desorbitat, com és aquest coll inflat i com és aquella mena de golilla petita damunt el cos negre arrodonit». De forma frenètica, Saura va realitzar en 28 dies 28 variacions d’aquell retrat de Dora Maar i la va convertir en un dels seus personatges-monstre, pintant-li una boca ferotge i esquinçada amb unes dents amenaçadores a l’alçada del coll que recorden la gola d’encaix del seu Felip II. La deformació del rostre mitjançant pinzellades violentes li atorga una aparença inhumana, passant a formar part de la galeria de personatges esperpèntics del genial pintor.

• “Le chien de Goya”, tinta y oleo sobre papel, 1968.
• “Moi”, serigrafies, 1976.