Definir què és Alaior en tres paraules és difícil. O tan senzill com resumir-ho en: autèntic, artístic i acollidor. Cadascun d'aquests termes ha estat forjat a través d'anys d'història, que han configurat l'actual ciutat i l'han dotada d'una personalitat inconfusible dins l'illa.
Però què és Alaior? Són segles d'història sobre el terreny, les pedres, els monuments, la costa, la idiosincràsia de la seva gent, la seva indústria, l'art que l'embelleix. I també tu, que amb els teus ulls descobreixes tot el que aquest ric municipi et pot oferir. Perquè per voler alguna cosa, l'has de conèixer en primera persona.
La ciutat d'Alaior
Personalitat inconfusible
BREU HISTÒRIA D'ALAIOR
Des d'on tot comença fins al que pots veure avui
La presència humana a Alaior es remunta als primers pobladors de Menorca, entre els anys 2200 i 1000 aC. Són testimoniatges d'aquesta època els diversos monuments funeraris, com el sepulcre de ses Roques Llises o les navetes funeràries de Biniac-l'Argentina o Rafal Rubí. També les grans construccions de l'època talaiòtica, entre les quals destaquen el poblat de Torre d’en Galmés, el poblat de Torralba d’en Salort i So na Caçana.
Després de la conquesta romana de Menorca, el pes econòmic de l'illa es va desplaçar cap als assentaments portuaris (Mago, Iamo i Sanissera). Després de la conquesta catalanoaragonesa per part del rei Alfons III el 1287, la població de l'illa es concentrà als pobles i es van començar a crear els llocs que conformen la fisonomia del camp de Menorca.
És en aquest moment inicial que trobam la fundació del poble d'Alaior. En el Pariatge de 1301 (document en què es fa la primera organització econòmica, administrativa i eclesiàstica de Menorca) ja s'esmenta l'existència de la parròquia de Santa Eulàlia. Però serà l'any 1304 quan el rei Jaume II de Mallorca ordenarà la compra de l'antiga alqueria islàmica d'Ihalor, d'on deriva el nom actual de la població, Alaior, que es va anar desenvolupant al voltant del pujol on es va construir l'església de Santa Eulàlia durant el segle XIV. La Universitat d'Alaior (antic govern municipal del poble), la trobam documentada per primera vegada l'any 1398.
El 1651 es produeix un gran canvi en el sistema administratiu de l'illa, ja que la Universitat de Ciutadella deixa de ser el nucli central de govern i la resta d'universitats de l'illa adquireixen realment un caràcter independent. És així com la Universitat d'Alaior passarà a tenir potestat per recaptar els seus propis imposts, per exemple. L'any 1644, en un atac dels pirates barbarescs, el batle d'Alaior, Miquel Barçola Cardona, mor durant l'enfrontament. L'estendard que portava en aquest combat ha acabat convertint-se en la bandera del poble.
El segle XIX marca el retorn de la corona espanyola. La desamortització de béns eclesiàstics de 1835 va tenir els seus efectes a Alaior, amb la incorporació del convent de Sant Diego al patrimoni estatal. Amb el temps aquest edifici, conegut com el Pati de sa Lluna, seria una caserna militar i posteriorment habitatges particulars, per acabar en l'actualitat com un equipament cultural de referència.
L'any 1836 les universitats desapareixen i es creen els ajuntaments actuals, amb la qual cosa l'òrgan de govern passa a ser oficialment l'Ajuntament d'Alaior. Aquest segle marca l'inici de la industrialització del poble. Una de les indústries més destacades és la de la sabata.
A partir dels anys 50 del segle passat, Alaior viu un auge econòmic. Destaca la manufactura de calçat, la ramaderia, especialitzada en l'elaboració de formatge i altres derivats lactis, la producció metal·lúrgica i l'agricultura. Tot això contribueix a vertebrar la societat alaiorenca, compaginat amb la creació artesana de pastissos, licors, la xarxa de comerç local o l'àmplia oferta hotelera i agroturística.
Avui dia, Alaior és el tercer municipi de l'illa per volum de població amb uns 9.500 habitants que viu principalment del sector industrial i de serveis.