Si per alguna cosa es caracteritza l'orografia i, en conseqüència, el paisatge i la fauna i la flora d'Alaior, és pels barrancs i les zones humides. Amb gran part de la geologia conformada per la pedra blanca calcària que cobreix gran part del sud de Menorca, els torrents extints i el pendent amb orientació nord-sud de l'illa, fan d'Alaior un dels municipis amb més atractiu natural per descobrir. La declaració de Reserva de Biosfera l'any 1993 ha ajudat a mantenir fora de l'abast del mercat immobiliari aquestes joies naturals.
Natura d'Alaior
Barrancs, dunes i boscs mediterranis
Barranc de Cala en Porter
El bosc de fruiters del municipi
El de Cala en Porter és el segon barranc més llarg de l'illa. Neix molt a prop dels Plans d'Alaior i arriba a la platja de Cala en Porter, on s'inicia amb una petita depressió (coneguda com barranc d'en Rellotge), i a mesura que avança cap a la mar es va fent més profund. Com el barranc de sa Vall, el seu perfil o secció és obert, amb faldes o parets poc verticals, fet que n'ha afavorit un ús agrícola més intensiu, especialment per al conreu de fruiters. Aquest barranc ha sofert una forta pressió humana, amb la construcció de veles per a la plantació d'arbres fruiters i altres vegetals.
Barranc de Llucalari
Un petit barranc amb molts secrets
Llucalari és un barranc situat a l'est de la platja de Son Bou, separat d'aquesta per un promontori de penya-segats de calcària. Malgrat tenir un recorregut curt, és un barranc que destaca per tenir un perfil profund i tancat per parets de roca importants que afavoreixen la presència d'una flora endèmica rupícola destacada. Tot el fons del barranc està cobert actualment per una vegetació espessa d'ullastre i males herbes. Quan arriba a la mar acaba a la cala de Llucalari, formada per un codolar.
Barranc de Son Boter
Un paisatge idíl·lic per gaudir-ne
Aquest barranc és dels més importants del sud de Menorca. Recull les aigües d'una part del massís de Granada, a l'interior de l'illa. Té un perfil més obert que altres barrancs, amb poques parets verticals, una configuració que n'ha afavorit un ús més intens per a l'agricultura i la ramaderia. A la part baixa el torrent té aigües permanents per les fonts de la cova de s'Aigua i de Son Boter, i el barranc s'obre al prat de ses Canessies, per alimentar una de les zones humides més importants de l'illa.
Barranc d'en Rellotge
El regne floral d'Alaior
El barranc d'en Rellotge és un tram interior que enllaça amb el barranc més ampli de Cala en Porter. La configuració i orientació fa que tengui una gran diversitat d'ambients, i per tant és d'una gran riquesa florística. Destaquen també als seus voltants les construccions militars, així com un antic polvorí, empremta de la intervenció humana en aquest paisatge.
Bassa temporal de Santa Eularieta
Una creació per atreure vida nova
Bassa temporal creada artificialment com a part d'una de les accions de conscienciació del projecte LIFE BASSES, sobre substrat impermeable, en un entorn amb ambients aquàtics de diferents tipus, que han afavorit la colonització d'organismes associats.
Gola de Cala en Porter
On es troben l'aigua dolça i el mar
Embassament litoral permanent d'aigua dolça, excavada a la desembocadura del torrent de Cala en Porter, que recull les aigües de la conca més extensa de Menorca. La bassa es troba encaixada per les parets del barranc i presenta una forma longitudinal, marcada per la sinuositat de la part final del barranc. La llacuna també rep aportacions d'aigua marina, ja que es comunica amb la mar per un canal. Al marge oest del darrer tram del barranc es localitzen conreus de regadiu, sobre terrenys guanyats a les maresmes. El marge oriental es troba totalment artificialitzat.
Prat de Son Bou
La segona zona humida més important de Menorca
Llacuna litoral semipermanent alimentada per les aigües dolces dels barrancs de sa Vall i es Bec, situats a ponent, i el de Son Bou, situat a llevant. Hi ha una petita entrada d'aigües marines per infiltració a través del cordó dunar que la separa de la mar i també durant els temporals, en què les ones arriben fins a la zona humida a través de dues goles situades a la part central de la platja. Però la major part de les aigües que alimenten la zona humida són dolces i provenen de l'aqüífer des Migjorn Gran, el més important de Menorca. El prat de Son Bou té una extensió de 80 hectàrees i no arriba als 50 cm de profunditat mitjana, manté una vegetació uniforme i les aigües lliures són escasses. Entre 1946 i 1963 s'hi va conrear arròs.
Sistema dunar de Son Bou
Un sistema dunar únic a l'illa
Aquest sistema dunar destaca per dos motius: per la seva gran extensió i per ser dels pocs de l'illa que té les dunes disposades de manera paral·lela a la costa i de manera transversal en relació amb el vent dominant. Les dunes no solen superar els dos metres i l'estat del conjunt és en general bo.