Josep Guinovart

Considerat un dels més destacats pintors espanyols de la postguerra per les seves diverses maneres d'expressió al llarg de més de mig segle de carrera, Josep Guinovart neix a Barcelona el 20 de març de 1927.

A punt d'acabar la guerra, comença a treballar com a pintor de parets al taller familiar i aprèn alhora l'ofici a l'Escola de Mestres Pintors. D'allà sortirà el 1943 per ingressar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona (Escola de la Llotja). Realitza la seva primera exposició el 5 de desembre de 1948 a la galeria Syra de Barcelona.

Un viatge a Madrid l'any 1950 li fa descobrir al Museu del Prado els grans mestres, que li causaran una profunda impressió i enfortiran la seva vocació.

El 1951 abandona l'ofici de pintor de parets i es dedica completament a la pintura. Es trasllada el 1953 a París, becat per l'Estat francès, fet que li permet conèixer les avantguardes i moviments com el cubisme.

De retorn a Barcelona, col·labora amb arquitectes i treballa en il·lustracions i decorats escenogràfics. Funda amb un grup d'artistes catalans de la talla de Tharrats, Marc Aleu, Jaume Muxart, Antoni Tàpies i Modest Cuixart el Grup Taüll, que aglutina l'avantguarda catalana de la postguerra, facilitant l'entrada de moviments com el surrealisme, l'informalisme i el dadaisme.

El seu estil abandona una primera etapa figurativa per endinsar-se en una abstracció pròxima a l'informalisme tant per la llibertat del gest com pel tractament matèric. El seu cromatisme és ric, potent, amb molta inspiració de la naturalesa, fet que aporta un cert lirisme a les seves composicions.

El 1957 i 1958 participa en algunes exposicions col·lectives, entre les quals destaquen la Biennal de São Paulo de 1957 i la de Venècia de 1958.

Per aquells anys la seva producció és polifacètica: treballa en gravats, dibuixos, cartellisme, pintura, escultura, escenografies teatrals, tapissos, etc.

A final dels anys cinquanta comença a crear nombroses obres per a espais públics a ciutats com Palma, Castelldefels o Santa Cruz de Tenerife.

El 1992, el pavelló de Catalunya de l’Expo de Sevilla exposa obres seves.

El 1994 s'inaugura el Museu Espai Guinovart i la Fundació Josep Guinovart dedicats a la seva obra a Agramunt (Lleida), poble natal de la seva mare i al qual sempre es va mostrar molt vinculat.

L'última gran exposició antològica sobre l'obra de Guinovart es va fer a la Pedrera de Barcelona el 2002 i va reunir seixanta dels seus olis.

Entre les seves últimes obres hi ha el disseny del celler Mas Blanch i Jové a La Pobla de Cérvoles el 2007, any en què mor el 12 de desembre, als 80 anys, després de no superar un infart agut de miocardi sofert uns dies abans.

La seva trajectòria artística, dilatada i intensa, es veu avalada per premis i reconeixements com el Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1982.

Obra exposada

‟Havana”, 1972
Tècnica mixta