Juana Francés

Juana Francés estudia a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

Després d’una primera etapa caracteritzada per una figuració geometritzada, hieràtica i carregada de simbolisme, a mitjans dels anys cinquanta se submergeix en el món de la pintura abstracta i de l’informalisme.

El febrer de 1957 funda el grup El Paso juntament amb el crític José Ayllón i els artistes Rafael Canogar, Luis Feito, Manolo Millars, Manuel Rivera, Antonio Saura, Pablo Serrano i Antonio Suárez. L'artista consolida la seva etapa informalista entre 1957 i 1962. En les obres d'aquest període combina l’arena i els pigments amb altres materials per obtenir textures denses que donen certa tridimensionalitat al quadre. El volum subtil es veu emfatitzat per la lluminositat sorgida de la superposició de taques de color en una paleta austera i per les tonalitats daurades de la terra. Les composicions són lliures i dinàmiques, amb traços enèrgics, impulsius, a mig camí entre el grafisme de Franz Kline i el tachisme de Hans Hartung, dues de les seves principals fonts de inspiració.

La mateixa Francés explicava que per fer aquestes peces tan expressives «Regularment emprava pinzells gruixuts; les impressions les realitzava amb espàtules de grans mides. També utilitzava la regada gestual, principalment per moure l’arena; això consistia a llançar aigua, amb color o sense, per damunt de les textures. De vegades sembrava l’arena sobre la base de cola acrílica, que posteriorment modificava amb el pinzell, produint ritmes amb les pinzellades.»

L'informalisme matèric de Juana Francés presenta una puresa i una radicalitat que no van deixar de ser advertides per la crítica de l’època. I és que el rebuig de tota referència icònica i la concentració a la tactilitat més extrema converteixen els seus quadres —i Cap de gos n’és un exemple paradigmàtic— en presències radicalment inefables; presències que avui ens continuen interpel·lant, tot i que hagi transcorregut més de mig segle des de la seva creació.

Juana Francés va comptar amb el merescut reconeixement a Espanya i a l'estranger. En l'àmbit internacional cal recordar la seva participació en diferents edicions de la Biennal de Venècia (1954, 1960 i 1964), en la mostra «Before Picasso; After Miró» del Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York el 1960, i en la «Modern Spanish Painting» celebrada a la Tate Gallery de Londres l'any 1962.

Obres Exposades

• “Cap de gos”, tècnica mixta damunt llenç, 1961.