Louise Bourgeois

Malgrat un reconeixement tardà, Louise Bourgeois es considera avui dia una figura artística del segle XX de renom. Artista eclèctica que treballa tant l'escultura com el dibuix, el gravat o les instal·lacions, ha fet de la pròpia vida la seva font constant d'inspiració.

Louise Bourgeois neix el 1911 en una família dedicada a la venda, primer, i a la restauració de tapissos antics, més endavant, activitat en què la petita Louise farà els seus primers passos artístics.

Conèixer les contínues infidelitats del seu pare durant una greu malaltia de la seva mare afectarà de manera notable el caràcter i l'obra de la jove Louise.

Després de graduar-se a la Sorbona en matemàtiques, prossegueix els seus estudis a l’Académie de la Gran Chaumière i segueix classes a l'escola del Louvre i de Belles Arts.

Als anys trenta freqüenta tallers i salons parisencs i coneix el pintor cubista Fernand Léger, que la defineix més com a escultora que com a pintora.

El 1938 serà un any important per a Louise, es desvincula per complet del negoci familiar, obre la seva pròpia galeria d'art i es casa amb l'historiador nord-americà Robert Goldwater (primer director del Museu d'Art Primitiu de Nova York) amb qui s'estableix a Nova York, on s'enrolarà immediatament a l'escola d'art independent Art Students League. També comença a interessar-se pel gravat, tècnica que l’acompanyarà fins al final dels seus dies.

Presenta la seva primera mostra individual a la prestigiosa Bertha Schaeffer Gallery de la Gran Poma el 1945.

Als cinquanta comença a treballar amb làtex, marbre i guix. Esculpeix formes verticals, com tòtems que ella mateixa anomena «els seus personatges» en un intent d’afrontar l’enyorança del seus país. La utilització de l'art com a teràpia serà una constant al llarg de la seva vida, una via de fuita que li permetrà afrontar insomnis i depressions.

El 1973, Bourgeois comença la seva faceta docent i imparteix classes a diversos col·legis i escoles públiques. En la seva obra, sorgeixen els temes de la maternitat, la sexualitat, la feminitat i el cos.

El 1982 presenta la seva primera retrospectiva al Museu d'Art Modern de Nova York i aconsegueix l'anhelat reconeixement internacional deixant de ser la figura perifèrica de l'escultura el treball de la qual era més admirat que aclamat.

A mitjan dels anys 90 comença a explorar una de les seves majors obsessions: “l'aranya com a mare, depredadora i teixidora”, en al·lusió a la figura de la seva mare com a símbol protector i depredador alhora, i és llavors, malgrat la seva extensa i reconeguda obra, quan Louise Bourgeois és coneguda per tot el món per una de les seves obres més peculiars, l'escultura aràcnida de 9,27 m d'alçada titulada Mamen que ha estat exhibida arreu.

Sense deixar de treballar i investigar fins als darrers dies de la seva existència, mor a Manhattan el 2010 a l'edat de 98 anys una de les dones artistes més originals i inventives del segle XX, que sempre va considerar l'art com una «garantia de salut mental».

Louise Bourgeois ha rebut molts premis i les seves obres estan exposades a les millors galeries i museus del món.

Obres Exposades

• “Self portrait”, gravat, 1940-1990.