Això és el que has de saber si vas pel camp menorquí

Quan les temperatures comencen a baixar i l'ambient tardorenc s'instal·la a l'illa, proliferen els bolets els excursionistes, ciclistes i caminants. I és que després d'un mes de platja, ve de gust també fer una mica de turisme “d'interior”. Gelosos com som els menorquins del nostre entorn, i conscienciats amb la preservació de la nostra naturalesa, aquí van alguns consells perquè gaudeixis del camp tant com nosaltres.

Les regles del camp de Menorca que has de conèixer

Tant se val si has escollit el tram del Camí de Cavalls que va de Son Bou a Cala a Porter, t'has decidit per una visita al jaciment de Torre d'en Galmes o simplement aniràs a fer una passejada per Binixems. Posar un peu al camí de terra significa que has de conèixer algunes normes “menorquines” que faran que la teva visita passi desapercebuda per a la fauna que habita els nostres camps. I que és, en part, la que conserva amb orgull el títol que té Menorca de reserva de biosfera. Per això et deixem quatre pautes per tenir en compte quan vagis d´excursió.

1. Si creues una barrera i està tancada, deixa-la com estava. Sembla una cosa molt òbvia, però no seria la primera vegada que un ramader ha d'anar a buscar els animals a casa del veí. Un gest tan senzill com deixar les barreres de fusta d’ “ullastre” com te les has trobat pot evitar més d'un disgust. I és un gest que no costa gens. Aquesta norma és especialment important tenir-la en compte si sou un grup gran de ciclistes, tenint en compte que el primer s'ha de quedar sempre per deixar la barrera com la va trobar o passar el missatge a l'últim de la fila perquè s'encarregui de tancar-la.
    
2. No surtis dels camins marcats. El terreny de Menorca pot semblar molt dolç a primera vista. Tot i això, i especialment si estàs recorrent una ruta propera al mar, anar pels passos senyalitzats t'evitarà disgustos com el de trobar-te perdut enmig del no-res -i sense cobertura mòbil- o topar-te amb un terreny impracticable del qual no podràs sortir. El camí de Cavalls està marcat cada pocs metres per uns pilars de fusta que indiquen també el tipus de ruta. La gran majoria de camins i llocs públics visitables també tenen el seu cartell. I això és especialment important tenir en compte, ja que hi ha molt de terreny privat a l'illa. La facilitat de saltar una “paret seca” pot causar una falsa sensació que les fronteres entre allò públic i allò privat, no existeixen. Però hi són.
    
3. No escalis per les parets seques ni els jaciments arqueològics. És possible que a les teves rutes pel camp menorquí trobis alguns desperfectes en aquests tipus de construccions que no utilitzen ciment per encaixar les pedres, sinó una tècnica que fa segles que es fa servir a l'àrea mediterrània. Com que les pedres no estan unides per una amalgama, és fàcil que si intentes pujar per una paret, alguna pedra es desprengui. Per això, no creuis aquestes parets, tret que tinguin un pas dissenyat específicament per a això. Com pots saber si hi ha un pas o no? Si t'hi fixes bé, veuràs que en algunes parets seques hi ha pedres horitzontals que sobresurten a manera d'escala a banda i banda de la construcció. Aquests són passos segurs, i que t'evitaran fer bones marrades. Pel que fa als jaciments arqueològics, dels quals Alaior pot presumir, està totalment prohibit enfilar-se a qualsevol de les construccions. Imagina que ets el responsable de l'esfondrament d'una pedra que fa 3000 anys que és al mateix lloc i amb un significat…
    
4. Tot el que portis a sobre, ha de tornar amb tu. I amb això ens referim al fet que sempre és important que no deixis escombraries enlloc que no sigui l'indicat per a aquest efecte. Molts dels plàstics que acaben al mar són descuits d'una excursió en què “es va oblidar” una bossa al camí i va volar amb el vent. Ens agrada tenir l'illa esplèndida per quan arriben els visitants, així que demanem la teva col·laboració per deixar-la igual de bonica per a qui vingui darrere teu.